Models de flexió verbal — cantar

El primer model de conjugació, que correspon als verbs acabats en –ar, com cantar, és el més nombrós i l’únic actualment productiu del català. És a dir, és el model flexiu amb més verbs i, a més, tots els verbs nous que s’incorporen a la llengua segueixen aquest model flexiu.

El DIEC conté 8.781 verbs i, d’aquests verbs, un 86,50% són acabats en –ar. Així doncs, paga la pena estudiar-ne la flexió amb deteniment. Aquest és un model molt regular i fàcil d’aprendre, podem estar segurs que tots els verbs acabats en –ar funcionen sempre igual, llevat estar i anar, que són irregulars i els explicarem en un altre article. La resta de verbs, o bé segueixen canvis ortogràfics habituals, o bé tenen algun accent diacrític o forma alternativa que no afecta al joc.

Cal parar atenció, això sí, a la grafia de la persona 1 del present d’indicatiu sense desinència verbal, cant, pròpia dels parlars baleàrics. De vegades no es correspon exactament amb el radical del verb.

Us presentem els criteris que usa el DISC per flexionar aquests verbs

Model I
INFINITIU cantar
GERUNDI cantant
PARTICIPI sing. cantat, cantada; pl. cantats, cantades
INDICATIU
  • present: 1 canto/cante, cant, canti; 2 cantes; 3 canta; 4 cantem/cantam; 5 canteu/cantau; 6 canten
  • imperfet: 1 cantava, 2 cantaves, 3 cantava, 4 cantàvem, 5 cantàveu, 6 cantaven
  • passat simple: 1 cantí, 2 cantares, 3 cantà, 4 cantàrem, 5 cantàreu, 6 cantaren
  • futur: 1 cantaré, 2 cantaràs, 3 cantarà, 4 cantarem, 5 cantareu, 6 cantaran
  • condicional: 1 cantaria, 2 cantaries, 3 cantaria, 4 cantaríem, 5 cantaríeu, 6 cantarien
SUBJUNTIU
  • present: 1 canti/cante; 2 cantis/cantes; 3 canti/cante; 4 cantem; 5 canteu; 6 cantin/canten
  • imperfet: 1 cantés/cantara, cantàs; 2 cantessis/cantesses, cantares, cantassis, cantasses; 3 cantés/cantara, cantàs; 4 cantéssim/cantéssem, cantàrem, cantàssim, cantàssem; 5 cantéssiu/cantésseu, cantàreu, cantàssiu, cantàsseu; 6 cantessin/cantessen, cantaren, cantassin, cantassen
IMPERATIU 2 canta; 3 canti/cante; 4 cantem; 5 canteu/cantau; 6 cantin/canten

Observacions:

  1. Els verbs que acaben en –gar, –car, –guar, –quar, –jar i –çar canvien g, c, gu, qu, j i ç respectivament en gu, qu, , , g i c davant d’una desinència començada en e o en i.
  2. Les desinències –i, –is i –in s’escriuen –ï, –ïs i –ïn, respectivament, en els verbs en els quals la darrera síl·laba del radical és formada per una consonant seguida de e, i, o o u, llevat dels verbs que acaben en –guar i -quar. Si davant les terminacions –ï, –ïs, –ïn, hi ha una i precedida de vocal, aquesta i desapareix. Així, desmaiar fa desmaï, etc.
  3. La persona 1 del present d’indicatiu sense desinència verbal, pròpia dels parlars baleàrics, coincideix amb els radical del verb, llevat els casos següents:
    1. els radicals acabats en –l·l, –nn i –ss es redueixen, respectivament, a –l, –n i –s: vacil (de vacil·lar), nan (de nannar), pas (de passar); es manté, en canvi, la terminació –rr: amarr (de amarrar).
    2. els radicals d’almenys tres síl·labes acabats en –enar, -inar o vocal seguida de -sar o -ssar, prenen l’accent gràfic adient:
    3. els radicals acabats en -ajar, -ejar, -ijar, -ojar i -ujar canvien, respectivament, a -aig, -eig, -ig, -oig i -uig: raig (de rajar), neteig (de netejar), enfastig (de enfastijar), goig (de gojar) i uig (de ujar): es mantenen, en canvi, les terminacions –njar, –rjar i –tjar: menj (de menjar), forj (de forjar) i viatj (de viatjar).
  4. El verb aguar forma sempre un hiatus entre el radical i la desinència verbal que obliga a escriure alguns accents gràfics quan és necessari.
  5. El verb dar és defectiu, les persones 1, 2, 3 i 6 dels presents de subjuntiu i d’imperatiu no es generen. A més, totes les formes monosíl·làbiques acabades en –s i –n perden, si el tenen, l’accent gràfic de la desinència verbal.
  6. El verb despertar també admet el participi despert,en parlar baleàrics.
  7. El verb donar fa el present d’indicatiu 2 dónes, 3 dóna, i l’imperatiu 2 dóna.
  8. El verb matar també admet les formes del participi mort, morta, morts i mortes.

Codis flexius

La interpretació d’aquests criteris requereix 15 models al DISC, distribuïts segons la taula següent

CodiModelQuantitat
26cantar4603
66envejar891
93ofrenar596
119trencar554
100pregar351
48crear311
33començar105
86menjar69
84lloar64
69esglaiar27
96ordenar12
9adequar8
15aguar1
50dar1
59donar1

Com comentàvem abans, són models que segueixen un patró fàcil d’aprendre i, a efectes del joc, només hem de vigilar amb:

  1. canvis ortogràfics bàsics: g, c, gu, qu, j i ç respectivament en gu, qu, , , g i c davant d’una desinència començada en e o en i.
  2. forma 1 sense desinència del present d’indicatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *